Els cavalls andalusos

"I mentre muntava a cavall, el meu cor ressonava amb els galops sobre les humides planes; ressonava en els esbufecs i en el cruixit de l'embocadura del meu cavall gris. Una alegria indescriptible il·luminava el meu cor, i sabia que si hagués hagut de deixar aquest món en aquest moment, hauria anat directe al Paradís."

Baron Von Munchaussen

El cavall andalús es remunta molts segles enrere. Trobem evidència del mateix fins i tot en el s. VIII aC. Encara que era una mica més petit que en l'actualitat la conformació del cavall espanyol ja estava establerta i apareix en nombrosos retrats de pintures i mosaics de l'era pre-cristiana. Pot apreciar-se en els frescos i estàtues del museu arqueològic de Mèrida.

Al segle III abans de Crist els romans s'estableixen a Ibèria. Les imatges preferides per a les seves monedes eren les de cavalls i braus, com s'evidencia en els denaris de plata, les monedes de l'època. Allà hi podem podem veure el cavall espanyol tal com el coneixem avui dia.

La prioritat dels ibers per seleccionar un cavall era que tant física com psicològicament fos apte per treballar amb el bestiar en camp obert. Un cavall dur i àgil igualment útil en qualsevol tipus de terreny.

Un cavall ràpid i gràcil amb un equilibri inculcat per tradició i història.

Fins al s. XVI el cavall andalús va ser el més preuat cavall de guerra per la seva rapidesa i agilitat en la batalla, fins que van començar a usar-se pesades armadures i va ser necessari un cavall més gros i lent adequat per portar aquesta càrrega.

Manso, atrevit, sensible, fort de peus, alegre i ràpid, té temperament i bellesa, resistència i valor. És extraordinàriament intel ligent i vaig poder arribar a entendre's amb qualsevol. És el tipus de cavall que, portat al límit, pot treure el millor del genet, però així com també pot portar un nen en la seva gropa sense cap perill. el seu temperament i la seva classe són insuperables.

Com aquell cavall espanyol anomenat Bonic, regalat per Antoinette Pluvinel a Lluís XIII de França amb les següents paraules:

"Senyor: Convé que la seva Majestat, com el més gran rei de la cristiandat que és, aprengui a anar en el cavall més perfecte del món."